Resultats de la cerca frase exacta: 38

Diccionari de la llengua catalana
11. pacificar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
12. burgundi burgúndia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula i finalment els territoris pròxims a Lió, on fundà el regne de Borgonya. Relatiu o pertanyent als burgundis. [...]
13. reviure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Viure de nou, tornar a la vida. Jesús feu reviure Llàtzer. En ell semblava reviure el seu pare. Renovar-se. Fer reviure les arts, les ciències. Finalment revivien les esperances de retrobar-se. Tornar a la seva vivacitat primera. Fer reviure un mot caigut en desús.  [...]
14. vitrac
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les liliàcies, bulbosa, del grup dels alls, de fulles linears força amples i flors blanques en umbel·la laxa, finalment penjant cap a un costat, que es fa als herbassars ruderals poc o molt humits de les terres mediterrànies (Allium triquetrum).  [...]
15. decaure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar gradualment d'un estat més perfecte o pròsper a un estat d'imperfecció, d'adversitat, de dissolució. Envoltat d'enemics, l'Imperi romà finalment decaigué. La festa, quan te'n vas anar, va començar a decaure. Disminuir en salut, força, vigor. El [...]
16. filferrera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Liana de la família de les poligonàcies, de branques primes i volubles, fulles un xic alabardades, flors verdoses en raïms axil·lars i fruit sec però recobert pel periant que ha esdevingut carnós, de primer vermell i finalment blanquinós, originària d [...]
17. llentiscle
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arbret o arbust perennifoli de la família de les anacardiàcies, d'olor resinosa, amb les fulles pinnaticompostes coriàcies, les flors verdoses i vermellenques en denses panícules axil·lars i els fruits en petita drupa, de primer vermells i finalment negres, comú a les [...]
18. confegir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refer (una cosa trencada) ajuntant-ne els bocins, afegir. Ell trencà el càntir i volia que jo l'hi confegís. Llegir (un mot) anomenant primer per llur ordre les lletres de cada síl·laba, dient llavors la síl·laba, i ajuntant finalment les síl·labes. [...]
19. acordar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Afinar (els instruments), temprar-los a fi que no dissonin. En gràm., concordar. Acordar les parts de l'oració. Posar-se d'acord, haver-hi acord entre dues o més persones o coses. Finalment, els fills van acordar-se amb els pares. La clemència s'acorda amb la raó. Cor i [...]
20. olivella
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mata de la família de les cneoràcies, tot l'any verda, de fulles oblongues, coriàcies i lluents, flors grogues amb tres o quatre pètals, i fruit de primer un xic carnós i vermell, finalment sec i negrós, que es desfà en tres o quatre cocs, pròpia de les [...]
Pàgines  2 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>